Siempre me rindo justo antes de ganar. El abismo de la victoria me da pánico, me corroe por dentro como si tuviera una golondrina incansable que va picoteando en mi interior buscando un diamante inexistente. Mi abuelo falangista a menudo me recordaba que el vencedor es un futuro perdedor porque nada más consigue el punto álgido del triunfo, solo puede ir hacía atrás y reencontrarse con los cadáveres putrefactos que había abandonado a los márgenes de la senda del éxito. Por eso me gusta perder, ser el eterno aspirante de una historia permanente inacabada donde las mieles del triunfo pasan a tientas por delante de mi habitación para remojar gratuitamente la del vecino. Los perdedores somos cobardes porque no queremos perder nada, pero también somos prudentes porque sabemos que el dolor de perder es mucho mayor que el placer de ganar. Una vez más, me rindo sin condiciones.
¡Fran! (si, sense k, que així fa peça amb aquest bloc tan castizo, potser també signaré com a herrumbre jeje)
ResponderEliminarEl meu avi va dir-me una cosa semblant, tot i no haver fet la guerra. Era a propòsit dels Jocs Olímpics de Barcelona. Estavem una part de la familia F a l’estadi durant la cerimònia d’inauguració i diu: “Nen... recorda bé aquest moment perquè aquest país mai estarà tant bé com ara”. I tenia raó, el cim el vam fer llavors. Pel meu avi això era fantàstic perquè amb 80 anys ja estava a punt de petar però per a mi és una putada que el millor moment per al meu país fos quan comptava amb 10 anyets i a partir d’aquí Catalunya costa avall (per molts forums de les cultures i altres invents) cada dia estem més dissolts en una España centralista, d’estructura econòmica inviable i culturalment inexistent.
M’ha agradat moltíssim l’article de Joan Pau II i l’Ellacu, ets un paio que saps estar, no com jo... hahaha
El de Gramsci no tant però ja si de cas t’ho comento al post en qúestió.
En fí, espero “the carrot return” tot i que jo a l’estiu no estic gaire blogaire.
Hasta pronto Fran, no te rindas XDD
Iron.
Iron que bé veure't per aquí!!! M'encanten les teves reflexions sobre Espanya, molt encertades!!! Sobre el tea de Gramsci segurament tens raó, però a mi m'anava bé per dir el que volia dir... en fi, propi d'un estudiant d'Humanitats, molta demagògia!! Escolta, tu no tens cap blog?? Seria molt interessant de veritat!!!
ResponderEliminarJa havia tingut un bloc fa uns 10 anys, a xanga, llavors se’n deien weblogs. Era un blog típic d’adolescent idealista, ara crec que em sortiria un bloc més aviat escèptic. Com em sembla que ja he dit altres vegades, en eixe món tothom te necessitat d’exhibir els seus pensaments, la meva funció social és ser el que escolta i, només de tant, dir-hi la meva.
ResponderEliminarIron.