Detrás de la profundidad de la voz predicadora de Cohen y de las arrugas cortantes escondidas bajo la barba inmaculada de Moustaki, yace el gesto de la experiencia, la necesidad de sobrevivir a pesar de la propia vida. En el mundo inexistente de las palabras, los versos de Gil de Biedma están cabalgando entre la frontera invisible que separa amablemente la vida y la muerte, donde se encuentra el arte de sobrevivir heroicamente a la dura tarea de estar encarcelado por los placeres de una existencia finita. Unos hablan con el rostro y otros con las palabras, el medio más difícil del lenguaje. De todas formas, en ambos casos lo más importante es comunicarse para poder sobrevivir.
pero bueno, ¿y esto? qué es, tu blog español??...
ResponderEliminarDigamos que es mi blog en castellano... que es un poco distinto!! Lo digo porque las palabras son importantes... Escribiré poco pero me apetece que salga lo que escribo en castellano de vez en cuando...
ResponderEliminarsí, sí, en boadella també va dir el mateix al principi jajaja és broma. por cierto, no sé cuántos ejemplares de tu primer libro de relatos vendiste, pero al menos uno se fue hacia la casa de un servidor. cuando vuelva me lo leo y te digo qué.
ResponderEliminarQue bé Austin!!! Ja em diràs què et sembla!! La teva visió m'interesa perquè em pots dir fins a quin punt em convé sortir més de la realitat. Pe cert, objectivament estic més bo que en Boadella!!
ResponderEliminarHola Frank: Davant tot vull felicitar-te pel llibre “Problemes”, no m’ha deixat indiferent sinó tot al contrari. Perdona pel meu nivell, m’agradaria estar a l’alçada dels teus seguidors que t’escriuen en aquest blog.
ResponderEliminarEn aquest llibre veig que ets una persona especial per la capacitat de compartir i brindar els teus relats d’una manera molt honesta.
A més de gaudir el teu llibre, has aconseguit obrir-me camp sobre la singularitat, la vulnerabilitat i l’amor.
Felicitats.
Una abraçada.
Att: Pare de l'"Spanish one"
Toni!! No saps fins a quin punt m'ha fet il.lusió aquest missatge al blog!! De veritat, m'omple d'alegria veure't per aquí, i sobretot, estic molt agraït pel que dius del meu llibre, però em sembla que ets molt generós!! Ja ho veuràs quan l'Spanish one comenci a escriure, la meva feina quedarà petita, petita... la feina vull dir,eh?? A veure si la vida ens brinda la oportunitat de trobar-nos aviat i podem compartir una estona de conversa. Sempre que vull un bon record només haig de pensar en els dies que vaig estar a casa teva preparant el vídeo dels Pastorets!!! Una abraçada Toni!! Frank
ResponderEliminar